Per Anabel Giráldez – Psicóloga Fundació Santa Eulàlia

Actualment, ens trobem en una situació excepcional on la situació de Covid19, ens demanda als professionals fer adaptacions constants en la nostra forma d’intervenció i atenció  social.

Segons Hernández-Tejedor, A., et al. (2020) “una de les recomanacions del que no s’ha de fer, és prestar atenció sense la correcta protecció. La seguretat del professional és una obligació ètica en situació de pandèmia”. Partint d’aquesta recomanació i obligació ètica, podem identificar un dilema entre els principis ètics, codis de conducta, valors, tracte humà de cada professional i entitat.

Com a entitat social, ens plantegem, la possibilitat de si pot existir un equilibri entre les mesures de protecció recomanades per als professionals i oferir una comunicació eficaç acompanyada d’un tracte adient segons les necessitats de les persones grans amb demència.

En primer lloc, s’ha de tenir present, que les persones grans amb deteriorament cognitiu, presenten unes necessitats específiques en la comunicació i en la seva relació amb l’entorn.

L’ús dels EPI’s, no facilita el reconeixement facial i crea una situació disruptiva per a la cura d’aquestes persones, generant  estats de confusió, desorientació i sentiments d’incertesa.

En aquestes circumstàncies, i des de l’experiència diària de les diferents situacions que es viuen en els espais socials i assistencials, es detecta la necessitat per part dels professionals d’adaptar les estratègies per tal d’ajustar-nos a la distància que generen els equips de protecció (EPI’s). Per tant, es creu imprescindible cercar vies que afavoreixin la comunicació no verbal.

Quan la persona presenta  dificultats en l’expressió i la comprensió, és molt important esforçar-nos al màxim per entendre el que la persona tracta de transmetre’ns. Així doncs, evitarem l’aparició de problemes de comportament. Tal i com explica, Martín Duarte, J.S., et. Al. (2008), “és molt recomanable expressar-se de forma lenta i suau, per no espantar ni resultar invasiu amb el nostre contacte. Ens hem de situar a la seva alçada per mirar-lo als ulls, ja que això li demostrarà que li estem prestant atenció. I sense oblidar la part més socioafectiva, oferint un somriure tranquil·litzador i una abraçada li demostraran afecte i seguretat».

Des de la Fundació Santa Eulàlia, s’estan prenent mesures per minimitzar aquest efecte, com per exemple l’ús d’estratègies per facilitar l’expressió d’emocions, la utilització del contacte visual, el contacte físic suau, l’augment dels temps de dedicació, la descripció verbal de les accions de cura, transmetre amb un to de veu assertiu a l’hora de parlar, etc.,  

Altrament, l’atenció social prestada té present en tot moment l’empatia i l’escolta activa amb l’usuari afavorint a la seva ventilació emocional i ajudant a mantenir la calma envers la situació actual.

En definitiva, aquests dies en què la protecció és indispensable per a protegir la pròpia salut i la de les persones amb les que treballem, no ens podem centrar només en aquesta i cal adaptar la nostra praxi professional per tal d’oferir una atenció i intervenció social a l’alçada  als canvis que genera la situació actual establint una bona comunicació que afavoreixi el benestar i la salut dels nostres usuaris. Com a conseqüència, observem i comprovem que hi ha menys sensació d’incomprensió i empitjorament de la seva salut física i emocional.