Fundació Sant Roc
Enguany la Fundació Sant Roc celebra els 30 anys de l’inici d’una idea, d’un projecte.
Un projecte que carregat d’il·lusió i motivació va impulsar a un grapat de persones a lluitar per una mateixa causa: el benefici de les persones grans.
I és que les persones grans, les hem de comprendre des d’una perspectiva adequada i integral dins d’una esfera biopsicosocial, ja que desenvolupen un paper molt important dins de la nostra societat.
Perquè elles són font de saviesa, són trajectòria, són experiències vitals, són resiliència i afrontament de desafiaments. I poder conviure amb això entre diferents generacions simplement ens fa la vida més fàcil, humana i amable.
I per tots aquests motius tothom ha de poder gaudir plenament de la seva vellesa. És un dret inqüestionable, que la vida i totes les persones que formem part d’ella, hem d’oferir a les persones grans.
Gaudir plenament de la vellesa era, i continua sent, l’únic i gran objectiu de l’inici aquest projecte. I a dies d’ara podem dir ben alt i clar que ho estem aconseguint, gràcies a totes les persones, institucions i entitats que ho van impulsar i les que ho continuen i continuaran fent.
Tot l’equip de la Fundació Sant Roc volem mostrar el nostre agraïment, respecte i admiració per la feina feta i posar en manifest el nostre ferm compromís de continuar amb el llegat que tant ens omple i satisfà cada dia.
Un compromís que celebrarem el pròxim dijous 28 de setembre en un acte corporatiu als Jardins de Can Sumarru en el marc de la Setmana de la Gent Gran de l’Hospitalet de Llobregat.
A continuació, us deixem un breu resum de la història i esdeveniments narrat pel que fou president de la fundació durant molts anys, Manuel Tena.
Famílies, usuaris/àries, institucions, entitats, col·laboradors, equips de treball, voluntaris/àries… GRÀCIES PER AQUESTS 30 ANYS.
Jofre Fuguet
Director executiu
“Era l’any 1991 quan, en un acte electoral del moment, va quedar palès que el districte I, que comprèn els barris de Centre i Sant Josep, estava totalment faltat d’un equipament –una residència– per a atendre les necessitats de la gent gran.
Cinta Masachs i Carme Jorba varen ser les persones que van copsar aquesta necessitat i la varen traslladar a les reunions que es celebràven a la parròquia de Sant Josep, on es coordinava la col·laboració amb Càritas. A partir d’aquí, el grup acceptà la idea, i podríem dir que també el repte, d’aconseguir una residència.
Vam començar oferint el projecte a la parròquia veïna de Santa Eulàlia de Mèrida, que s’hi va afegir de seguida.
ELS IDEALS I L’ESPERIT DELS FUNDADORS
El 1992 vam tenir els primers contactes amb l’Ajuntament i amb el Departament de Benestar Social de la Generalitat. Tothom es mostrà més o menys receptiu, però era evident que per a tirar endavant necessitàvem ser una entitat jurídica, per la qual cosa vam constituir l’Associació Pro Residència Gent Gran de l’Hospitalet, inscrita al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el 18 de juny de 1992.
Durant tres anys, l’associació va treballar en diferents camps, va fer créixer el nombre de socis i va dur a terme totes les gestions oportunes i necessàries per a tirar endavant el projecte. Aquestes gestions no sempre donaven el resultat que n’esperàvem i que hauria estat normal… però les dificultats també serveixen si se saben senyorejar.
L’any 1995 vam decidir que l’associació posés en funcionament un centre de dia que comencés a donar servei i que fos testimoni de l’acompliment total del projecte: la residència.
A proposta de Mn. Pere Ramos, membre de la junta, vam posar al centre de dia el nom de JERICÓ, que després conservaria la residència. Aquest nom ens recorda el passatge de l’Evangeli de Sant Lluc 10.3, que explica la paràbola del bon samarità. Per a nosaltres –aleshores l’associació i ara la fundació–, Jericó és com el resum i al mateix temps el recordatori del que volem que sigui la nostra residència: un lloc on cuidadors i familiars facin, cadascú complint la seva funció, d’autèntics samaritans i tinguin bona cura de donar a la gent gran tot allò que li cal per a desenvolupar la seva vida amb la màxima normalitat i qualitat.
Quan l’any 1997 l’associació va veure possibilitats de fer el pas definitiu, promogué la Fundació Sant Roc, que en seria l’hereva i l’encarregada d’acabar el projecte tot fent-se càrrec del funcionament de la residència.
Finalment, el març de 2004, l’associació va decidir, en assemblea extraordinària, dissoldre’s en considerar que ja havia complert el seu objectiu: la residència i el centre de dia Jericó funcionant a ple rendiment.
Vull acabar la presentació d’aquesta història amb un homenatge d’acció de gràcies a totes les persones que, de manera voluntària i en molts casos anònima, van col·laborar-hi des del primer moment i ens va donar suport, cadascú segons les seves possibilitats.
Gràcies també a les entitats i les institucions que de diverses maneres ens van ajudar.
Penso que aquesta història també és útil per a les generacions, tant d’usuaris i familiars com de personal de la casa, que ja s’han trobat la residència feta i funcionant. Els ajudarà a saber i entendre d’on ha sortit, per què és com és i quins són els ideals i l’esperit dels fundadors i dels patrons que continuen l’obra.”
Manuel Tena
President
Comentaris recents