Carta oberta a l’equip de la Fundació Sant Roc i Fundació Santa Eulàlia
….una comunitat unida i compromesa, dedicada a cuidar, acompanyar i millorar el benestar de totes les persones que en formaven part. Ho feien cada dia des de diferents espais, amb responsabilitats diverses, però avançant sempre en una mateixa direcció: posar les persones al centre.
En aquesta comunitat convivien quatre figures: roses, dracs, princeses i cavallers.
Però aquesta no era una llegenda en què calgués rescatar ningú. En aquesta història, les persones se sostenien les unes a les altres i, sobretot, cuidaven amb estima totes aquelles que arribaven a les fundacions Santa Eulàlia i Sant Roc buscant atenció, companyia, suport i benestar.
Les roses omplien els dies de vida, moviment, vincles i moments compartits.
Els dracs, vetllaven per l’atenció, la proximitat i la resposta a les necessitats del dia a dia, sempre amb sensibilitat i vocació de servei.
Les princeses sostenien des de dins l’ordre, l’organització i l’equilibri necessaris perquè tot funcionés.
I els cavallers, discrets, però imprescindibles, feien possible que cada espai estigués a punt, cuidat i preparat per acollir amb dignitat, calidesa i respecte.
I així, gràcies a aquesta suma de mans, mirades i esforços, moltes vegades silenciosos però sempre valuosos, aconseguien fer la vida dels altres una mica més amable, més segura, més plena i més humana.
El que potser no sabien és que, en fer-ho, també transformaven les seves pròpies vides. Perquè cuidar, acompanyar, escoltar, organitzar i ser-hi també dona sentit, també deixa empremta, també enriqueix.
Roses, dracs, princeses i cavallers eren diferents entre si, però compartien una mateixa essència: el respecte, l’afecte i el compromís profund amb tot allò que feien.
I així diu la llegenda que una vida més cuidada, més amable i més compartida és possible.
I diuen que, almenys una vegada l’any, aquesta llegenda es fa real.
Feliç Sant Jordi.
Fundació Sant Roc – Fundació Santa Eulàlia
Comentaris recents