Aixecar-se de la cadira per anar a la cuina, pujar el graó del portal de casa, portar la tassa del cafè, caminar pel passadís fins a l’habitació… Accions quotidianes, gairebé automàtiques, que formen part del dia a dia. Moviments que fem sense pensar-hi fins que, de sobte, comencen a requerir una mica més d’esforç.
Amb el pas dels anys, és habitual notar que el cos ja no respon exactament igual. Sovint tendim a atribuir-ho a l’edat o a un cansament puntual: «És normal, en Joan ja té vuitanta-cinc anys». Però darrere d’aquests petits canvis hi pot haver una pèrdua progressiva de la massa, la funció i la força muscular que mereix la nostra atenció. Aquests canvis poden estar relacionats amb la sarcopènia, una pèrdua progressiva de força i massa muscular que pot afectar l’autonomia i la llibertat de moviment.
No és una fatalitat inevitable, sinó un procés gradual que es pot observar, comprendre i acompanyar per millorar la qualitat de vida.
PETITS SENYALS QUE PODEM DETECTAR EN EL DIA A DIA
La pèrdua de força no és cosa d’un dia per l’altre. Es pot començar a manifestar de manera subtil en les rutines quotidianes.
Un dels exemples més clars d’aquests primers indicis el trobem en la manera d’aixecar-se. Si una persona que abans ho feia amb fluïdesa ara necessita diversos intents, recolzar-se fortament a la taula o bé l’ajuda d’algú per començar a caminar, hem d’estar alerta perquè ens està donant molta informació sobre el seu estat físic.
Altres situacions del dia a dia que poden indicar aquesta pèrdua de força:
- Canvis en la marxa: Caminar més lentament, fer passos més curts, arrossegar una mica els peus o mostrar una por evident a perdre l’equilibri o a caure.
- Pèrdua de destresa: Costar-li obrir un cartró de llet, cordar-se un botó o una cremallera, o bé agafar amb menys seguretat un got.
- Canvi de costums: Deixar de sortir a passejar com abans, preferir quedar-se assegut durant molta estona o evitar activitats del dia a dia que abans feia de manera autònoma (arreglar-se, participar en activitats, fer petites compres…).
- Fatiga desproporcionada: Cansar-se excessivament després de fer una activitat lleugera que abans no suposava cap esforç rellevant (dutxar-se, fer el llit, anar de l’habitació a la cuina…).
Més enllà d’un dia puntual, el més important és fixar-se en la tendència: si hi ha hagut un canvi sostingut respecte al que aquella persona feia habitualment fa uns mesos.
PER QUÈ EL MOVIMENT, LA FORÇA I L’ALIMENTACIÓ VAN DE LA MÀ?
La força no serveix només per fer esforços físics: és el que ens dona seguretat per reaccionar a temps davant d’una ensopegada i el que ens fa recuperar-nos millor de qualsevol entrebanc de salut. Però aquesta força no es manté tota sola, sinó que forma part d’una roda en què tot suma —o tot resta—: si ens movem menys, perdem múscul i també tenim menys gana; i si mengem pitjor i tenim menys energia, encara ens costa més moure’ns. Per protegir-la, el cos necessita dos pilars fonamentals:
- El moviment: El múscul que no s’utilitza, es debilita. Quan una persona redueix la seva activitat —ja sigui perquè li costa caminar, perquè fa fred o perquè té por de caure—, els músculs perden estímul i força ràpidament. I com menys força té, més feixuc es fa aixecar-se o caminar, cosa que la porta a moure’s encara menys.
- L’alimentació: Moure’s no basta si el cos no rep el combustible adequat, amb un paper especial per a les proteïnes, que són essencials per reparar i mantenir el múscul. Aquí és on sovint s’entrecreuen altres factors, com la salut de la boca: si una persona comença a deixar de banda la carn, el peix o altres aliments perquè li costa mastegar, la seva ingesta de proteïnes pot disminuir. Sense prou energia ni nutrients, al cos li costa molt més recuperar-se de qualsevol esforç o petit ensurt, com un refredat o uns dies de repòs.
La bona notícia és que aquesta mateixa roda també pot girar a favor nostre: detectar aquests canvis a temps, mantenir una activitat adaptada i assegurar una alimentació completa ajuda a frenar la pèrdua de força, a millorar l’energia diària i a protegir l’autonomia de la persona.
COM PODEM AJUDAR A MANTENIR I GUANYAR FORÇA EN EL DIA A DIA?
Cuidar la força no serveix només per reaccionar quan ja s’ha notat una pèrdua o un ensopec: fer-ho des d’abans és la millor manera de prevenir que aparegui. Revertir, frenar o avançar-se a aquesta pèrdua de força no vol dir posar la persona a fer entrenaments esgotadors, sinó integrar petits estímuls en la seva rutina i acompanyar-la sense substituir-la.
Algunes pautes senzilles que marquen la diferència són:
- Aprofitar els gestos quotidians com a exercici: Aixecar-se i asseure’s de la cadira diverses vegades seguides abans d’anar a dinar, caminar una estona cada dia a un ritme còmode o pujar i baixar un parell de graons amb supervisió són gestos molt potents per activar les cames.
- Acompanyar, no substituir: Sovint, amb bona voluntat, tendim a fer les coses per ella per estalviar-li esforços o per por que caigui, però cada vegada que li evitem un moviment que encara pot fer, li estem restant una oportunitat d’entrenar la seva musculatura. Per exemple, en lloc d’ajudar-la a aixecar-se de cop, és millor donar-li temps, recordar-li que apropi les natges a la vora del seient, que doblegui els genolls, que inclini el cos endavant i oferir-li només el punt de suport necessari perquè sigui la seva pròpia musculatura qui faci la feina.
- Cuidar el plat i la masticació: Assegurar que a cada àpat principal hi hagi una bona ració de proteïna (ou, peix, carn, llegums, fruits secs o lactis). Si notem que rebutja certs aliments perquè li costen de mastegar, cal adaptar-ne les textures i revisar l’estat de la boca perquè no deixi de nodrir-se bé.
- Mantenir la constància i adaptar l’activitat: És millor fer una mica cada dia, que no molt només un o dos dies per setmana. D’altra banda, els dies de fred o de més cansament, no cal fer grans passejades; n’hi ha prou amb fer exercicis suaus asseguts a la cadira o caminar pel passadís per no trencar el ritme.
En definitiva, cuidar la força —abans que falti o quan cal recuperar-la— és fonamental per mantenir l’energia, la seguretat i l’autonomia en el dia a dia.
Per a més idees d’exercicis i hàbits per mantenir-se actiu a casa o al carrer, pots consultar la guia de Canal Salut sobre com ser actiu quan s’és gran.
QUAN CONVÉ CONSULTAR I COM ACTUAR?
Si observem que la pèrdua de força és clara, que hi ha hagut una disminució de la mobilitat en poc temps, o si s’acompanya d’una pèrdua de pes o de dificultats en l’alimentació, cal comentar-ho amb l’equip de salut de referència per fer una intervenció precoç.
Davant d’aquesta situació, no s’ha de caure mai en el parany de pensar que «ja no hi ha res a fer per l’edat». Al contrari:
- Es pot valorar l’estat nutricional global per assegurar una aportació adequada de nutrients i proteïnes.
- Es poden revisar aspectes de salut general o física.
- Es pot proposar un programa d’activitat física adaptada, exercicis de força suaus i altres pautes orientades a guanyar estabilitat, seguretat i confiança en el propi cos.
L’objectiu no és buscar fites inassolibles, sinó mantenir al màxim l’autonomia i el benestar de la persona en el seu dia a dia.
Vanesa Hurtado Díaz
Fisioterapeuta
F. Sant Roc
Comentaris recents